dilluns, gener 01, 2007

¡Ja es 2007!, quí ho diría, si em sembla que només fa uns dies que erem al mil noucents noranta i tants... 2007,... 2007, una xifra que ja em costa d'asimilar, em sembla que estic parlant d'una pel-lícula de ciència ficció, i un cop m'hi paro a pensar veig que sí, que ja hem arribat a la data, hem arribat amb més conflictes i guerres que mai, amb més matances d'inocents que mai i amb molt pocs motíus per sentir-me feliç amb el que veig al món, i, encara que dins la bombolla de falsa seguretat que ens dona la nostra societat de consum desaforat, sembli que tot va prou be, ja que tots aquets grans conflictes donen la sensació de que no ens toquen i tenim un altre nivel de problemes laborals i domèstics, que d'alguna manera ens deixen aïllats del que es realmet perillós.
Torno a casa fa una estona del "reveillón" de nit vella cel-lebrat al hotel, on un any més soc pogut vèure a molts clients que venen a passar les festes, (de França, d'Itàlia, anglessos, i bastants del païs), i quan els veig des-de la meva "privilegiada" posició al darrera dels teclats, on puc observar detalls que a molta gent els passa desapercebuts, veig, que molts d'aquests clients volen divertirse "per nassos", i el resultat sol èsser patètic ja que al veure grups de persones que amb l'espantasogres, el barret de pallasso, i el nas postís, volen fer gresca de manera forçada, em donen una sensació de tristor que em costa moltíssim de disimular, cosa que sí puc fer quan desvío la atenció en aquells que sense cap pretenció previa es diverteixen i s'ho passen be de la manera més natural.
Aquesta nit soc trobat a faltar especialment al meu amic Antonio López, jefe de barra del Salsa Café, i sobre tot aquell wisky que "por cojones", em posava i em feia bèure cada cap d'any, per donar bons auguris per el any entrant i recordar als amics que ja no hi son entre nosaltres. Ara ja sé que l'operació quirúrgica li ha anat bé i espero que la seva convalescència sigui el més "profitosa" posible junt amb els que més estima.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
¡Ya es 2007!, quién lo diría, si me parece que sólo hace unos días estábamos en el mil novecientos noventa i tantos..., 2007,... 2007, una cifra que me cuesta de asimilar, me parece que estoy hablando de una película de ciencia-ficción, y cuando me paro a pensar, veo que sí, que ya hemos llegado a la fecha, hemos llegado con más conflictos y guerras que nunca, con más matanzas de inocentes que nunca, y con muy pocos motivos para sentirme feliz con lo que veo del mundo, y, aún que dentro de la burbuja de falsa seguridad que nos da nuestra sociedad de consumo desaforado, parece que todo va bien, ya que todos estos grandes conflictos dan la sensación de que no nos atañen y tenemos otro nivel de problemas laborables y domésticos, que de alguna manera nos dejan aislados de lo que es realmente peligroso.
Hace una rato que estoy en casa después de "reveillón" de noche vieja celebrado en el hotel, donde un año más he podido ver a muchos clientes que vienen a pasar la fiestas, (de Francia, de Italia, ingleses y bastantes del país), y cuando les veo desde mi "privilegiada" posición detrás de los teclados, en donde puedo observar detalles que a mucha gente les pasan desapercibidos, veo, que muchos de éstos clientes se quieren divertir "por narices", y el resultado suele ser patético ya que al ver grupos de personas con el espantasuegras, el sombrero de payaso, y la nariz postiza, quieren armar jaleo de manera forzada, me dan una sensación de tristeza que me cuesta muchísimo de disimular, cosa que logro cuando desvío la atención hacia aquellos que sin pretensiones previas se divierten y se lo pasan bien de la manera más natural.
Esta noche he hechado en falta especialmente a mi amigo Antonio López, jefe de barra del Salsa Café y sobre todo aquel wisky que "por cojones", me servía y me obligaba a beber cada fin de año, para dar buenos augurios para el año entrante y para recordar a los amigos que ya no están entre nosotros. Ahora sé que su operación quirúrgica ha sido un éxito y espero que su convalescencia le sea lo más "provechosa" posible, junto a los que más quiere.
---------------------------------------------------------------------

2 comentaris:

A la/es 2/1/07 23:52 , Anonymous Anònim ha dit...

dimarts, gener 02, 2007
Feliz Año Nuevo Joan, Antonio quiere agradecer tus comentarios del ultimo blog sobre noche vieja 2006- nuevo año 2007.
Aunque parece increible, ha sido el primer 31.12 que hemos pasado juntos, sin estar trabajando; 30 años!
Como la vida misma, paciencia y todo llega mas tarde o mas temprano. Esperemos que no te haya faltado el brindis con whisky!
Un abrazo. A & S

 
A la/es 3/1/07 02:46 , Blogger J.Arabía ha dit...

Feliz Año Nuevo también para todos vosotros y Feliz Cada Día del Año con todos los que quieres.
El estar en casa un 31/12, es algo que aún me queda en asuntos pendientes, y llevo en mi oficio 42 años!...
Y sí me faltó el whisky y el brindis, menos mal que pude estar con la compañía de Joan Austrich y Sebas Rider, que gracias a ellos fué muchísimo más soportable el tener que trabajar.
Salut i força...

 

Publica un comentari

<< Pàgina principal